N° 41 ― 1èir de martz 2016
POESIA
Aus mens compatriòtas
- Gascon baionés -
A Baiona que soi vadut
E permí vosautis enqüara
Que n’i a mantruns qui, si’m vedèn le cara,
Diserén m’aver coneishut ;
Car bien sovent dab eths, en sortint de l’escòla,
Qu’èi hèit au brut, mème au patac,
E mè d’iva partida hòla
A córrer enti’au molin d’Onzac !
Après lo vrespejar, vinent de har chauchòla
Qüant de còps nos an vists,
Sius ramparts, sius glacís,
Dançar le farandòla,
Quènd èram mainatjòts ;
Mè grands que hesèvam d’auts jòcs :
Que n’avèvam d’espècias diferentas,
Qui rendèn les camas valentas,
Còm : Pim-pam-ba, Guigueriguí,
Lo Pica-ròma e lo fin Bartòli,
O bien, s’aparelhant per assajar les fòrças,
Que hesèvam a les estòrças.
Urós temps, tròp viste passat,
Jo ne l’èi jamès oblidat !
Car, shens nat sopic ni turmenta,
N’avèvam lavetz d’auta coenta
Qu’a holejar, qu’a bien nos divertir :
Qu’èra tot bonur, tot plesir !…
Que’m rapèli que sus le plaça
De Gramont qu’èra dret plantat
Un arbre de le Libertat ;
Mès que ne sap qu’ací baish tot que passa,
L’arbre un bèth jorn, soi disent, qu’es tombat,
E, soi disent taben, le prauba Libertat,
De ‘quò l’amna shegrina,
Que n’auré fòrt plorat !…
Mantruns despuish an dit, (mès jo n’at voi sustíner),
Qu’en França un arbre atau ne pòt préner racina :
Es vrai, n’es vrai ; sii çò qui sii,
Aquò ne sèrv d’arren ací.
Çò qu’es segur, mè de cincanta anadas
Despuish lavetz plan son passadas ;
Per qui vejatz vosautis goei
Quenh atge pòt estar lo men ?…
Shens estar vilh que soi adara
Çò qu’apèran un shic madur,
E, çò qui tapauc n’es pas rare,
Lo temps passant shens díser gara
Siu men topet, d’autscòps shenut,
L’a, shic se’n cau, metut a nud.
Vin de Bordèu e bon potatge
Ara convinen au men atge
E que daishi dança e viulon
Per iva transha e jambon :
D’auts còps n’èra medisha causa,
Qu’aimavi tot çò qui le joenessa ausa,
Arríder, holejar, har l’amor, bien cantar,
E lo dimenge a Marrhum hòrt dançar !
Bèth temps aquò per le joenessa
Qui lo plesir tustemps seduísh, flata e careça ;
Mès quènd lo peu devin grison
Qu’es, hilhòts, iv’auta cançon,
Car le reflexion qu’arriba
E qu’aprenen lavetz a víver :
L’experiença e le reson
Valen bien mè qu’un bèth sermon !…
P.-T. Lagravèra, 1865.
Per lugir lo tèxte empenat : https://books.google.fr/books?id=AX0pAAAAYAAJ&pg=PP7#v=onepage&q&f=false
VASADÉS
Xomin e sa navèra activitat
Dominique Lummeaux, dit Xomin, lo miaire deus Caps Negues, après aver longtemps trabalhat dens la banca apui l’immobilièr, s’es reconvertit dens l’alimentari. A creat Lou Bazadés, una marca de consèrvas a basa de produïts locaus com la lemprega de Garona, lo boeu de Vasats, lo hitge de guit, los vins deu Bordalés… ; per la preparacion, seguís les recèptas de sa mamè Lucia – un personatge qu’apareish dens les cançons deus Caps Negues. Trabalha en partenariat dab l’ESAT de Capsiuts per lo condicionament deus produïts.
Dab son camion blu e roge, Xomin se tròba suus marcats de Vasats e de Lengon, e tanben a Castèths a costat de la farmacia. Sos produïts son en venta en çò de certens comerçants casteriòts.
MARMANDÉS
Madama Denise Laffargue
Vasuda en1918 a Viraselh, as Grinholets,
mòrta lo 17.01.2016 a Castèthmauron d’Òlt.
Denise Laffargue, qu’èi coneishuda de caps a la fin de sa via, avèu l’èrt d’una vielha paisana d’avant-guèrra, bien d’a nòste. L’èrt de res …
Que nani ! Aquò’ra una fama excepcionèla. Un ulh viu, una intelligença discrèta mès evidenta, d’un comèrce agradable. Excepcionèla per ço qu’es de l’interès que portèu a nòsta vielha lenga de nòste peís marmandés, nòste gascon marmandés, que los inhorents, o los insolents, qualifian enquèra de patoàs.
Denise Laffargue es la prumèra, dens lo Marmandés, a escríver un « PETIT DICTIONNAIRE » dens la lenga locala, depausat a las Archivas municipalas de Marmanda. Serà pas mei la sola : motivèt, encoratgèt d’escolièrs que mantendràn e perseguiràn son òbra.
Aquò’s una paisana que parla bièn e aisidament nòsta lenga, mès que l’escriu en inventant una grafia singulièra e desrotanta.
Una paisana avent lo gascon marmandés per lenga maternèla e qu’aprengot lo francés a l’escòla.
Una paisana vasuda en 1918, que vai hèser, parcièlament, d’estudis superiors e serà titulària de tres certificats d’estudis superiors d’italian.
Una pegueria, coma disèu, la contrendrà a díver se ganhar la via.
Maridada en 1943, divorçada en1953 ; aurà tres mainatges.
Après bièn de pòstes en França e en Africa (passarà dètz ans au Senegau e en Guinèia), cabarà sa via professionala coma inspectora das Impòts à Agen.
A la retrèta, se consacrarà à sa lenga maternèla, lo gascon dau Marmandés, qu’illustrarà per son « PETIT DICTIONNAIRE » en dus vòlumes : Français-Occitan en 2007 e Occitan-Français en 2008. Son diccionari serà descobèrt e imprimat devath los auspicis dau Marcèu Esquieu (hilh de paisans coma èra), brilhanta icòna òlt-e-garonesa de l’Escòla Occitana d’Estiu a Vilanèva d’Òlt.
Denise Laffargue escriurà quauques tèxtes dens sa lenga mès sustot, demb la participacion de sos escolièrs, harà de nombrosas traduccions de tèxtes francés dens divèrs domenis : literatura (romans, poesias, contes, recits), politica (Jaurès), per illustrar nòsta lenga marmandesa e hèser véser sa capacitat a téner son rang dens tots los domenis de l’escritura.
A la véser autant bièn desgranar las annadas, avèi aublidat que Denise Laffargue èra mortèla. Entra anuit dens l’immortalitat demb son « PETIT DICTIONNAIRE » de lenga dau Marmandés e demb nòsta afeccion.
Mercí, Denise Laffargue. La Tèsta-de-Bush, lo 18 d’heurèir de 2016.
Bernard Le Beau (Bernat Lo Bèth per los amics), provisor aunorari, ancièn escolièr de Denise Laffargue. Traduit du français, dans la langue de Denise Laffargue, par Daniel Séré et Bernard Le Beau.
PATRONIMES
Vimeney
Lo patronime VIMENEY es originari de la vath de Garona autorn de Lengon e Cadilhac. Un vimenèir es un òme que trabalha lo vime per n’en hèser per exemple de panèirs o d’endòrtas. Mès es tanben un endret ont possa lo vime (‘quò’s a díser l’aubar quòra es estaussat e que lo considèram dens sa fonccion de produccion), encara que pàrlim sustot de vimièra (en vath de Garona), de vimelèira o vimenèira (dens l’oèst de la Gironda) o de vimoèra (en Vasadés).
RECÈPTA
La torta de legumatge
Ingredients : 2 junas porradas deu casau, 2 còrs d’ardishaut, 2 gòishas d’alh, un punherat de hulhas e junas tijas de cardaminas, quauquas hulhas de vineta, hormatge raspat, sau, péber, sucre, haria, aiga.
Preparacion : Lavar e talhucar los legumes ; gardar les gòishas d’alh entèiras. Hèser còser lo tot a l’aiga. Tirar la pèth de les gòishas d’alh e eventualament lo gèrmi. Espotir legumes e alh demb un penhic d’hormatge, sau e péber.
Prestir la haria a volentat demb aiga e aplatir la pasta de faiçon a obtenir una galeta. Saupodrar la galeta de sucre e i estamplar la preparacion de legumes. Hèser una segonda galeta que dispausaràn per dessús. Apoiar sus los bòrds. Hèser còser una detzena de minutas au horn.
Lo Sarmonèir / Le Jhacassous
ISSN 2119-2502
Shes Lydie BALLOUX, 14 les Alèias (les Allées) 33 490 VERDELAIS. sarmoneir@laposte.net. Blòg : http://losarmoneir.unblog.fr. Facebook : « Lo Sarmonèir Le Jhacassous ».
Redaccion : Gabrièu Balloux, Bernat Lo Bèth, Danièl Séré.