LOU SARMOUNEY / LE JHACASSOUS

31 mai 2018

En Bourdalés bîouem bién coume faou

Classé dans : Gravas,Musica e cançons — Lo Sarmoneir @ 23 h 44 min

Vèni d’inventar aquera petita cançon tota simpla e tota pegòta, aisida a cantar sus l’èrt deu rondèu deus Docs (que ne’n pòdetz trobar la particion sus  : http://baladoucs.pagesperso-orange.fr/)

 

En Bourdalés bîouem bién coume faou / Am lou bïn dé Graoues

Lou dou Médoc é lou dé Sénte-Crouts  / Dédén nostes caoues

 

1 – Aou printén cor’a plawut / A la soureillade

Bam massa lés baraganes / Pr’èze la pascade

2- En estïou dén lou Cernés / Lou pifre trénis

Su lés tuques, dén la ribeyre / Lou soureil luzis

3- En aoutone lés paloumes / Pàssen a brassats

E lous céps débat lous casses / Poùssen, estujats

4- En iouèrn dén lou mourdit / Bay falé pouda

Core cante lou roupit / Y a dé boy a séga

 

 

15 février 2018

Les tres ròsas (Brujols)

Classé dans : Gravas,Literatura,Medòc — Lo Sarmoneir @ 10 h 58 min

Sur un rosèir tres ròsas blancas

Pendilhàvan a les balancas.

La Vièrja vèn lo veire, i dèi

A la dòna dau jardinèir :

‘Minhona, baucòp t’aimerèi,

Dèisha les ròsas au rosèir’

La prauba mair au cimetèire

Repausa devath una pèira ;

Prit una ròsa e li portèt.

La Vièrja vengut e cridèt :

‘Hilheta, si tornas pas mèi,

Dèisha les ròsas au rosèir’

Tomba la fèsta de la Vièrja,

Ne’n pren una auta avèque un cièrge ;

Per parar l’autar mau ne crei.

La Vièrja revèn e li dèi :

‘Pichona, te perdonerèi

Dèisha la darrèira au rosèir’

Pus tard, passa un galant. La dòna

Pica la troasièma e li dòna.

La Vièrja ne vengut pas mèi

Veire ni dòna ni rosèir.

19 décembre 2016

Pible e piple

Classé dans : Ecologia, natura,Entre Duas Mars,Gravas,Lingüistica — Lo Sarmoneir @ 19 h 17 min

Lo mòt pible o piple, designant los Leccinium, es interessant. Es encara coneishut per de dròlles de la campanha ! L’èi ausit díser per :

- mos oncles que passèren lur junessa a Usèsta (piple , per Leccinium scabrum)

- una hemna de 60-70 ans originària de St Pèir d’Aurilhac (pible)

- una drollessa de 10 ans a pu près, de Cabanac (pible) ; piple es tabé citat, ce cresi (a St Maurilhon)

- un dròlle de 9 ans a pu près, d’Ilats (pible)

- quauqu’un a St Macari (piple e pible )

L’èi lugit :

- http://celadon7.canalblog.com/archives/2007/01/11/3658784.html (pible , 33)

- https://vivreabonnetan.wordpress.com/tag/bolet-pible/ (pible , Bonetan)

- http://pible-rouge-pible-gris.esy.es (pible )

- http://cemachampi.blogs.sudouest.fr/tag/pible+gris (pible )

 

Derivats :

- pible rouge = Leccinium aurantiacum

- pible gris = Leccinium scabrum, L. carpini  

 

Etimologia :

Vèn deu latin populus, en francés peuplier. Çò qu’es amusant es que dens lo medís endret pòden díser pible e brioulasse, derivant cadun d’un mòt diferent per peuplier,  »pible » e  »briule ». Sivant lo FEW, aparei que  »pible » es un mòt d’origina peitavina-sentongesa, perigòrda e auvernhata (donc  »mediò-romanica »), los mòts gascons estent  »br(i)ule/biule », e los mòts lengadocians  »pibol/píbol ».

7 mars 2016

L’olom de Menaut (Florimond)

Classé dans : Ecologia, natura,Entre Duas Mars,Gravas,Literatura — Lo Sarmoneir @ 15 h 02 min
Ètz arribat tròp tard pr’enténder mon istoara
Poèta, sui tan vielh ! Dejà dempui longtemps
Cada jorn hèi partir causas de ma memoara
Cada mes, oblidar quauques evenements

Bien sovent dens la nuit quòra tot dròm tranquille
Me crusi lo cervèth per me ressovenir
Mès ’quò’s deu temps perdut, la nuit se passa e fila
Lo passat tot brumós pòt pas me revenir

I a tan longtemps que sui apitat sus la bola !
N’avèvi que trenta ans, quòra lo rèi Henri 
Aqueth rèi, sàbetz bien, qu’aimèva tant la pola
Au mitan de sa cort vengut passar pr’ací

Èri dret coma un i ; dissut a Marguerite
En me montrant deu dit :  Reine, ventre-saint-gris
Qu’il est donc beau cet orme ! On peut jurer petite
Qu’il n’a pas son pareil de Pau jusqu’à Paris  ! 

E les gents de Menaut, entendent Enric Quate
Se sentiren lavetz l’amor-pròpe flatat
Levèren tots la man de ne jamèi m’abàter
E la hapcha e l’hauçòt m’an totjorn respectat

Devinètz se n’èi vist lavetz pendent deus siègles
Passar governaments de totas les colors
Drapèus damb flors de lis, estendard  damb deus èglas
La França dens lo ríser o bien dens las dolors

Parei a l’Ocean furiós que ré n’arrèsta
Èi vist se revoltar un pòple encadenat 
E dens la França en sang tèisher dens la tempèsta
Lo drapèu tricolòre au crit de Libertat

La sciença se caucèt de bòtas de sheis lègas
Lo progrès dens los èrts hit broncir sos clarons
E los petits ausèths au mitan de les sègas
Esturen esbarrits per tant tant d’invencions

Dens lo cèu s’i mastèren de grands canèths d’usinas
Prenhac, Cerons, Barsac, de pertot, de tots bòrds
Los vapors e los trins, mila e mila machines
Vos hasuren un bruit a revelhar los mòrts

E n’èi tant entendut de bruit que mas aurelhas
A la fin n’an aujut lo ressòrt fatigat
Son coma mon cervèth, les praubas son tròp vielhas
Lo cosson nos trabalha e nos a romigat

Passi mon temps adara a parlar dens (demb?) mon vente
L’èi curat coma un pifre e vènen i portar
Les grolas, los pad’rons, quauqua grilha impotenta
Brèf, tots los vielhs obgèits que son bons a gitar

’Quò’s coma qui diré l’Otèl deus Invalides
Ont tots aqueths debrís se consòlan entr’eths
Cadun hèi son recit ; lançat a totas guidas
Lo ríser i part sovent coma deus alugrets

I a sustot un vielh vase a l’aurelha emportada
Que n’en sap e n’en ditz de totas les faiçons
E deu prumèir janvièr a la fin de l’annada
I a de qué n’en plorar dedens sos pantalons

E tabé sui urós, òc, bien urós de víver
Demandi pas encara a hèser lo grand saut
Pòdetz dens l’Armanac Garonés ec escríver
E remerciar per jo lo monde de Menaut

E valà çò qu’es hèit. Ma Musa te repèta
Vilatge de Menaut, çò que l’olom m’a dit
E pr’acabar, se vòs lo conselh deu poèta
Respècta ton olom coma un aubre benit !

12 janvier 2016

Parabòla en gascon de Podensac (33)

Classé dans : Gravas,Lingüistica — Lo Sarmoneir @ 13 h 22 min

Lo goiat pròdigue

 

Un òme n’avè que dus goiats. Lo pus june dishut a son pair : « Es temps que si(i) mon mèste e qu’augi argent. Fau que pusqui m’en anar e que vedi país. Partatgetz vòste ben e balhetz-me çò que divi auger.  – Ò, mon dròlle, dishut lo pair, coma vorràs. Ès un mishant e s’ràs punit. » Apui, ovrint un tiroart, partatgèt son ben e n’en hit du(v)as porcions esgalas.

Chic de jorns après, lo mishant dròlle s’en angut deu vilatge en hints lo fièrt, e shans díder ren a digun. Travassèt bòcòp de landas, de bòis, de ribèiras e vingut dens una granda vila ont despensèt tot son argent. Au bot de quauques mes, digut vénder ses pelhas end’una vielha fama e se logar per estar vailet : l’envièren aus shamps per i gardar los aines e los buus.

Lavetz estèt bien malurús. N’augut pas mèi de lit per dromir la nuit, ni de huc per se cauhar quand hadèva frid. Avè quauque còp tant de hame qu’auré bien minjat aqueras hulhas de caulet e aqueths fruits porrits que minjan los pòrcs, mès digun ne li balhèva ren.

Un desser, lo vente vide, se dishèt tombar sus un shèite, espients per la frièsta los audèths que volèvan laugèirament. Apui vit paréisher dens lo cièl la lu(v)a e les estelas, e se dishut en plorents : « Labàs, l’ostau de mon pair es plenh de dòmestiques qu’an pan e vin, eus e hormatge tant que n’en vòlen. Pendent aqueth temps, jo mòri de hame ací.

E bé, vau me livar, airèi trobar mon pair e li dirèi : Hiri un pecat quand voluri vos quitar. Auguri grand tòrt e fau que me punissetz, ic sabi bien. Ne m’apèritz pas mèi vòste goiat, tretetz-me coma lo darrèir de vòstes vailets. Estèri copable, mès languivi lunh de vos. »

Lo pair èra dens son casau, acabents d’arrosar ses flors : vesitèva los pomèirs e los arredims. Quand vit víer suu camin son goiat tot cobèrt de sudor e de possièra, trainant la cama, poscut a pena ic créder. Se démanda se faliva que lo punissi o que lo perdonèssi… Enfin, damb les larmes aus ulhs, li alonguèt los braç, e se gitants a son còth li balhèt un gròs poton.

Apui hit asheitar son goiat, sonèt ses gents e los vesins : « Vòli l’aimar coma avants, lo praube mainatge, lesi dishut talèu qu’estèren rassemblats. Es état assès punit : que digun adare ne li hèdi nat repròishe. Vinetz lo véder, portetz-li viste un bròi paletòt, metetz-li una baga au dit, apui solièrs nèus aus pès. Poiratz tabé préner veguèirs, canards e miar un vetèth bon a tu(v)ar ; vam búver, minjar ensemble e har una grana hèsta. »

Los vailets aubeïren lur mèste e miren una bèra napa sus la taula. Au mème moments, l’ainat goiat arribèva de la caça damb sons cans. « Quau es donc aqueth bruit ? cridèt en jurents. Credi que càntatz ací ; n’es pas tròp lèu que torni. Ètz-ét fòu, mon pair ? »

« No, mon goiat, n’en sui pas, respondut lo vielh. S’hèdi aquò, aquò’s que sui plenh de jòia. Càntam e som urús, car am bien de qué. Qu’ic vulhis o no, fadrà que cantis tu tabé e que te rejoïsses damb nosauts, parce que ton frair qu’èra mòrt es revingut a la via. Aquò’s coma se vinèva de nèisher : gèir èra perdut, anuit lo valà retrobat. »

E. Duprat

3 février 2014

Los limacs a la cauderanesa

Classé dans : Cosina,Gravas — Lo Sarmoneir @ 22 h 41 min

Sàbetz que lo limac (o cagolha) èra lo simbòle de Cauderan, ad un tau punt que n’en tròban tres sus lo blason d’aquesta vila. Amèi, la devisa de Cauderan es : Lo limac cendrenós a hèit ma renomada. En efèit, anèvan en tropa a Cauderan, lo dimècres de les Cendras, per minjar los famós animaus bavilhós !

Per 4 personas : 1 kg de limacs, 250 g de ventresca o de lardons, 2 talhas de jambon de Baiona, 10 shalòtas, 100 g de meròc de pan eishuc, 1 veire de vin blanc sec, 1 L de bolhon (pola o beu), 1 flòc de peiressilh plat,  hulha de laurèir, 1 branquilhet d’erbòta fresca, 2 gòishas d’alh, sau, péber.

Hèser junar los limacs aumens una setmana dens una cauja.

Los escaudar pendent 2 min, apui los pausar sus un papèir absorbent.

Deu temps que sècan, hèser hónder, dens una sautusa, la ventresca picada en trocicòts, lo jambon talhucat, les shalòtas esminçadas. Tornejar tot-tuishau dinc ad auger una polida color d’auglana blonda.

Ajotar lo meròc e barrejar.

Choncar demb vin blanc, dishar borir per que l’alcòl s’evapòri e ajotar lo bolhon amèi lo peiressilh, lo laurèir l’erbòta e l’alh cruishit.

Botar los limacs demb lur cleish.

Salar, pebrar. Hèser còser a petits bulhs per  1 òra.

 

Luxeetvolupte |
Actuel |
Newyorkcity2012 |
Unblog.fr | Annuaire | Signaler un abus | Insidelayers
| Lanouvelleperspective
| love star