LOU SARMOUNEY / LE JHACASSOUS

29 décembre 2020

Aperçu de la toponymie de la Double

Classé dans : Dordonha,geografia,Lingüistica — Lo Sarmoneir @ 0 h 08 min

fichier pdf TOPONYMIE DOUBLE-tableau

27 mai 2018

Patronymes à Chenaud (24)

Classé dans : Charantas,Dordonha — Lo Sarmoneir @ 21 h 03 min

Chenaud, dans la Double à la frontière entre oc et oil (Chenaud était en oc, Parcoul était en oïl ; les deux communes ont fusionné depuis peu), est le village où était installée la famille de ma grand-mère (Giret). Voici un aperçu non exhaustif des patronymes que j’y ai trouvés dans le cimetière :

 

Noms locaux : Beaudout, Blégel (très rare), Dérozier, Desrozier, Dussoutras, Esclasse, Lavautour, Méneret, Mourcel, Phénix, Régondeau, Tarondeau, Villedary, Villepastour…

 

Noms périgourdins : Bélingard, Bonnefond, Destret (mais aussi dans la Drôme), Dugaleix, Gaudou…

Noms poitevins : Esnard, Fonteneau, Frappier, Giret*, Ingremeau, Mousset, Pigeaud, Proust, Reverseau…

Noms charentais : Autexier, Baillely, Blincour, Bourdier, Chérat, Fréneuil, Papillaud, Touzain, Vallade…

Noms limousins : Agnoux, Bécheresse (semble aussi charentais)**, Bordas, Brandy, Brissiaud, Dardilhac, Gany, Peynaud, Peyronnet, Renon, Ribière…

Noms bordelais : Delary, Frèdefon, Latournerie, Nouaillet (origine vraisembl. périgourdine), Pistouley, Renom…

Noms gascons : Daurignac, Labrit, Montariol, Périssé, Saint-Marc, Setze…

Noms quercynois : Soulacroix…

 

Noms bretons : Audran, Bellec, Guillerme, Rault…

Noms normands : Ozenne…

Noms auvergnats : Milliroux…

Noms lyonnais/foréziens : Descombes, Gagnaire…

Noms picards : Claisse, Roisin…

 

Bien entendu, on retrouve des noms répandus dans cette région en ellipse allant de Bordeaux à Lyon : Delage, Dupuy, Faure, Lafon, Lavergne…

 

* Les Giret de Chenaud, c’est-à-dire mes ancêtres, venaient de Gardedeuilh, une autre paroisse de la Double périgourdine. N’étnat pas remontés avant le milieu du XVIIIe s., on’a pas encore pu faire le lien avec la moindre branche poitevine ou angoumoise, d’où vient vraisemblablement ce patronyme.

** Présent dans mon ascendance.

17 mai 2015

Lo punt sus lo gimborrat

Lo gimborrat (escrit gimboura, gimbourra, jimboura, jimbourra, gimbourat, zimboura, jamboura, gembourrat…) es una sopa tradicionala fòrt coneishuda en Perigòrd porpre, en Libornés e Entre-duas-Mars, a Bordèu e dens lo nòrd-oèst d’Òlt e Garona. Semblaré (cf. carta) que lo hoguèir d’aqueth nom estussi autorn de Brageirac e Senta Fe. Lo FEW, eth, menciona  »gembourrat » dens lo Gèrs ! Lo mòt es masculin mès quauques-uns lo botan actualament au femenin, probable a cause de la finala -a.

Les prononciacions occitanas atestadas son [ʒi͂mbu'ɾa], [ði͂mbu'ɾa] en Perigòrd e [zi͂mbu'ɾa] a Liborna e Bèthpui.

En tot cas, ‘quò’s una sopa hèita demb l’aiga de les tripas, après la tualha dau pòrc. Es totjorn venduda per de conservarias, e minjada dens les hèstas de vilatges.

La recèpta n’en es simpla e çanja pauc : per 8 personas, fau 3 L d’aiga de coison de tripas, 1 caulet verd, 4 carròtas, 2 aunhons, 3 naps, 4 turras (o 1 nap-caulet), sau e péber, e eventualament 500 g de mongetas e alh, o de porradas se vòletz. Après auger pelat e picat los estramis, fau los hèser passar a la padèra 10 minutas dens de grèish de guit. Après, los barrejaràn demb lo bolhon e haràn còser tot aquò mija-òra a una òra (dinc a que lo caulet e les carròtas èstin bien còits). Salar e pebrar.

Aquesta sopa se retròba dens tota una corriòla de regions. Per
achí, se ditz tanben  »tourrin » devèrt a Montpaun, Vilafrancha de Lopchac, Montanha…,  »bougras » a Moissídan (sivant certènas sorças, seré sonque l’aiga de coison de les tripas),  »bouga » e  »goga » en Bordalés,  »gigourit » en Charanta… En Gasconha, serà remplaçada per la famosa garbura.

Una cançon benaujanta menciona lo gimborrat : http://losarmoneir.unblog.fr/2013/01/09/dus-textes-noveths-en-gascon-de-benauja/

Bon apetit !

1 février 2014

Los costagnos ruffados

Classé dans : Dordonha,Literatura,Tradicions populàrias — Lo Sarmoneir @ 19 h 46 min

Los castagnos ruffados           Las castanhas rufadas

Enquèro, din qualquo meïou / Enquèra, dins qualqua maion
Pel l’hiver, din nostro compagno, / Per l’ivèrn, dins nòstra campanha,
Bésès, lou ser, din lou contou, / Vesètz, lo ser, dins lo canton,
Un viel qué pialo los costagnos. / Un vièlh que piala las castanhas.
 
Dé pel, né lébant un boussi, / De pèl, ne levant un bocin,
Los olignant doban loï biolos, / Las alinhant davant las biòlas,
Oban dé s’en ona durmi, / Avant de se’n anar durmir,
Lou pétit faï dé loï birolos. / Lo petit fai de las biròlas.
 
Lou viel a gornit lou toupi / Lo vièlh a garnit lo topin
En dé los costagnos piolados, / Emb de las castanhas pialadas,
Mais la vieillo, doumo moti, / Mès la vièlha, doman matin,
Lou nous gorniro dé ruffados ! / Lo nos garnirá de rufadas !
 
Anen ! … Lébo té doun, Fronçou ! / Anèm !… Lèva-te donc, Françon !
L’Angélus tinlo sus la gléio, / L’Angelús tinla sus la glèia,
Baï ottropa lus ruffodous, / Vai atrapar lus rufadors,
Et faï lour donsa lo bourréio ! / E fai-lor dançar la borrèia !
 
Mais qu’es oquell’odour qué bet, / Mès qu’es aquela audor que vèn,
Dount touto lo méïou s’embaoùmo, / Dont tota la maion s’embauma,
Tallomen bien qué, dé moun let, / Talament bien que, de mon lèch,
Né séï sourti coum’uno paoùmo ! / Ne sei sortit coma una pauma !
 
Bénès, sount quetsos ! Sul crubel  / Venètz, son quèchas (cuèchas) ! Sul crubèl,
Ruffados, los costagnos fumen, / Rufadas, las castanhas fumen,
Et counessi pas dé costel / E conessi pas de castèl
Dount lus seignours, meillou, détsunen ! / Dont lus senhors, melhor, dejunen !
 
Yo pus dé futs rétoursédous, / I a pus de fucs (?) retorcedors,
Dé lano, dégun pus né fialo, / De lana, degun pus ne fiala,
Y’oùro léoù pus dé ruffodous… / I aurá lèu pus de rufadors…
Dé costagnos, dégun né pialo ! / De castanhas, degun ne piala !
 
Dr Boissel.

29 janvier 2014

L’aray del cèl

Classé dans : Dordonha,Literatura — Lo Sarmoneir @ 18 h 13 min
L’aray dé léy gruyo làouro lou cèl.
Léy gruyo làouren lou cèl d’aquesto tèrro
ounté douma van nayssé las fréoulo, léys umilo flour
d’uno primo timido.
Léy gruyo qué fan plòouré las bénaouranço su léy téoulado
plòouré grumilho dé pa
su léy claou é léy picadi
plòouré l’amour su léy bèstio é su la gént.
Léy benvoulénto gruyo vòlon cap al nor lindé é lis
Léy gruyo vòlon cap al nor é nousaou lés éypian
léys escoutan
léys envéjan
aquélo cascaliéjanto dòno qué làouren lou cèl sén leyssa uno quito réjo.
 
Poèma de Bernard LESFARGUES, lugit per Jean-Claude DUGROS, escrivan, majorau dau Felibritge, membre de l’IEO 24.

28 janvier 2014

Lexic de patoés de Sta Fe (la Granda)

Classé dans : Dordonha,Entre Duas Mars,Lingüistica — Lo Sarmoneir @ 20 h 44 min

Dens Ley Tastounemens d’un Avuglé de Charles GARRAU. ‘Quò’s dau brageiragués.

 

Angleyte, petit lézard – anglèita

Adoubade, chanvre grossier – adobada

Aco, heurt, obstacle – acòp

Abisse de abissa, v. ruiner – abissar

Amouda, v. exciter – amodar

Acharraou, déchirure

Abrasa, v. écraser – abrasar

Bergaou, frelon – bergaud

Butide, adj. repoussée – butida

Boyne, borne. – bòina

Barrége de barrégea, v. brandir, secouer violemment – barrejar

Brigailla, v. briser à petits morceaux – brigalhar

Barradi, enclos – barradís

Bourdeyrage, petite métairie – bordeira(t)ge (?)

Boussi, morceau – bocin

Bléde, poiré, être mou, sans énergie -

Courdil, cordeau – cordilh

Cambéléte, cloche-pied – cambeleta

Cergné, cercle  – cernhe

Champo, vague qui se brise -

Clé-dé-teste, crâne - clesc de tèsta

Cabournu, adj. creux – cabornut

Chaouprenade, charmille – chauprenada

Crambillou, petite chambre – crambilhon

Cliquéte, point du jour – cliqueta

Cléde, palissade – cleda

Dissipaciou, prodigalité – dissipacion

Dal, faux – dalh

Daléte de daléta, v. palpiter – daletar

Désaguse de désagusa, v. émousser – desagusar

Eynancen de eynança, v. avancer, dépêcher – esnançar

Escripo, petite boîte dans un coffre – escripòt

Engullie de engullia, v. enfiler – engulhar

Eymagen, pampre – esmagent (?)

Eybouilla, v. écraser – esbolhar

Escarcailla, v. briser en éclats – escarcalhar

Eybarri, adj. état d’un tonneau desséché, disjoint – esbarrir

Eybarranquérey, de eybarranca, v. casser bras et jambes, briser – esbarrancar

Espouti, écraser sous un poids – espotir

Espoufida, faire des efforts pour respirer – espofidar

Empa, encombre, ce qui gêne -

Escarrabisse, écrevisse – escarabissa

Flage, pousse d’une plante – flaja

Flaquéja, action des flots qui battent la rive – flaquejar

Fé, feu – fec (fuec)

Félour, peur – felor

Fourrége, de fourrégea, disperser – forrejar

Furége, furieux – furege

Gorge, bouche – gòrja

Graoupi, accrocher – graupir

Giscla, jeter des cris aigus – gisclar

Géma, gémir – gemar

Grou, réduit, gîte -

Gaoutéte, petite joue – gauteta

Grumille, petite larme – grumilha

Isté, manière dont une chose va

Jarmassa, s’agiter avec effort – jarmassar

Lavastré, albâtre – lavastre

Laouzé, éclair – lauset

Liré, lys – lire

Landa, de landa, ouvrir entièrement - landar

Laquène, lambin – laquène

Mal, mail – malh

Maya de maya, orner – maiar

Masse, massue – massa

Morré, moudre – mòlre

Marre, pioche – marra

Mourcilla, essayer à manger, mordiller – morcilhar

Mou, volume

Niblé, nuage – nible

Ourdillade de ourdilla, nipper – ordilhar

Perpil, cil – perpilh

Présimavén de présima, apercevoir à peine – presimar

Paraouli, discours – paraulís

Pantène, jeter à plat – pantèner

Perpilla, clignoter – perpilhar

Planège, plateau – planèja

Ray, clarté, rayon – rai

Rounça, jeter avec force – ronçar

Rasclé, adj  étique – rascle

Rebuti, repousser – rebutir

Rage de ragea, luire – rajar

Ranquéni, chétif, engourdi – ranquenit

Régagnou, raboteux – reganhós

Raoucénou, au fig. acariâtre, adj. roque – raucenós

Révers (à), extrêmement, beaucoup – a revèrs

Soou, sol, aire – sòu

Seillade, à plein seau - selhada

Souparti, séparer – sopartir

Sapi de sapi, saisir – sapir

Sofrène de sofréna, sangloter – saufrenar

Sanfoyne, violon – sanfòina

Tey, tombeau – taic 

Talina, lambiner – talinar

Taoupa, mâle de la taupe – taupat

Torré, trop griller – tòrrer

Uce, sourcil – ussa

Vistembule, vestibule. - vistembule

6 avril 2013

Recèpta de les ‘cambas d’olhas’

Classé dans : Cosina,Dordonha,Nòrd Gironda (riba dreta de Dordonha) — Lo Sarmoneir @ 23 h 55 min

Camba d’olha quò’s un mòt tipicament guienés (Peirigòrd, Carcin), atestat dincas a Liborna, coma ne’n temonha un tèxte d’Edmond Lapelletrie. Ne’n atz ací la recèpta :

Botatz una liura d’haria en hont e botatz-i tres eus empenats, un penhic de sau, un paquet de levadura, un culhèir a sopa d’òli o de grèish, un culhèir a sopa de ròm o d’aiga-de-via. Barrejatz tot aquò demb les mans. Estamplatz la pasta e picatz bocins de 2 cm de large e de 10 cm de long. Gitatz-los dens l’òli bulhent. Eschorissetz-los e persamiatz-los de sucre en podra.

 Bon apetit !!!

22 novembre 2012

Dus musicaires

Classé dans : Bassin e Hauta Landa girondina,Dordonha,Musica e cançons — Lo Sarmoneir @ 19 h 29 min

CHRISTIAN VIEUSSENS

Neishut a Arcaishon, debuta la musica damb son pair qu’es flaütaire. En 1961, entra au Conservatòri de Bordèu coma eslève flaütaire. 1975 : Conservatòri de Gand (Belgica) . En 1976, avia un trabalh de recèrca aprihontit sus las musicas de tradicion populara en Gasconha. En 1977, ven responsbale deu departament Musicas Tradicionalas de l’ADAM Gironda, e ensenha dens divèrsas escòlas de musica dincas a 1985, annada que publica Pifraire en Gironde.

Es membre de la Cie Lubat,deu grope URRIA (Beñat Achiary), apui fonda e dirija la Cie Vieussens desempui 1985. Hèi partida de l’orquèstre regional de jazz d’Aquitània. Acompanhèt Bernat Mancièt. Dempui 1999, es titulari deu carilhon de St Miquèu de Bordèu.

Compositor, contaire, comedian, pintre,  practica las flaütas de tots òrdes, lo pifre, lo piccolò , lo saxofòne, la contrabassa.

Sas creacions musicalas : Fifres et Tambours, Noche en vela, Esprits nomades, Esquiç seguit d’Auròst (libre CD acompanhat de 17 pintruras anotadas per B. Manciet – Prètz Coup de Cœur 2010 de l’Academia Charles Cros dens la categoria Musique du Monde ). Monta « Chandelle », « La Gueuze », « Du Bassin je ne dirais pas tout.. », « Le Bal S’empêtre »  « Esquiç O la desestelada »…….

SYLVAIN ROUX

Flaütaire de formacion, explòra de 1970 a 1980, las musicas medievala, Reneishença, barròca e classica. Apui se passiona per l’estuda e la practica de las musicas tradicionalas e popularas, descubre lo pifre graça a C. Vieussens e jòga damb la formacion d’aqueth de 1985 a 1990. A costat de sas activitats de musicaire, es cargat de mission per las musicas tradicionalas, de 1985 a 1986, a la Delegacion Departamentala a la Musica de Dordonha, aucupa de 1987 a 1997 las fonccions de responsable de la sonotèca de las AD. de Dordonha, e hèi colectatges de temonhatges oraus sus la musica populara en Peirigòrd. De 1994 a 1997, es president deu CMDTA. Hèi partida de la Cie Lubat de 1990 a 2000 Se produís tanben damb M. Macias, F. Mounier, A. Bruel, X. Vidal, A. Cadeillan….

Titulari deu DE de professor de musica tradicionala, concep e coordona de 1994 a 2008 los estagis-concèrts de musicas improvisadas a l’escòla Britten de Peirigís. Interven tanben au Conservatòri de Musica de Dordonha.

De 1995 a 2005, se consacra au teatre burlesc musicau a travèrs La Conférance apui Les Guides. A partir de 2004, desvolòpa un trabalh autorn de la musica electroacostica. En 2006, crea a Rasac de Saussinhac, L’Insoliste, lòc de formacion e de recèrca autorn de l’improvisacion. Desempui 2008, ensenha lo Soundpainting au Conservatòri Municipau de Peirigús.

 

Luxeetvolupte |
Actuel |
Newyorkcity2012 |
Unblog.fr | Annuaire | Signaler un abus | Insidelayers
| Lanouvelleperspective
| love star