LOU SARMOUNEY / LE JHACASSOUS

  • Accueil
  • > Archives pour juillet 2018

23 juillet 2018

Un pauc de toponimia borguinhona

Classé dans : Alhors,Lingüistica,Paisatge - geografia — Lo Sarmoneir @ 18 h 55 min

Sàbetz que damòri en Borgonha adara. Lavetz clinam-nos sus la toponimia d’achí e traduïsem-la en gascon.

L’Aige des Prés : diu estar coma lo vielh mòt age « sèga », de l’ancian francic *hagja.

Bois du Dafoy : lo dehés o vedat (alhors : lo devés). En vielh francés : defois.

La Bouloye : lo bedorar, lòc ont póssan los bedoths o bòis blancs.

La Chanoie : lo bòsc de casses.

La Cras : lo lòc peirós (cf. craie ; tabé crâ en angevin).

Les Essarts : los treitins, les artigas.

Les Fontenottes : ‘quò’s aisit ! Aquò correspond a nòstas Honticas, Hontinas, Hontetas, Hontanilhas…

La Grande Chartre : en vielh francés ‘quò’s una carta « charte », probable qu’i avè achí una granda proprietat monacala.

Les Grandes Varennes, la Varennotte : pòt designar lo sòu d’una ribèira, mès tabé una tèrra prauba.

Les Grésilles, Grésillot : lòc peirós.

Les Herbues, les Herbuottes : son belèu de pradas. Mès a Montbéliard, una arbue èra una tèrra fòrta (deu latin *albuca, cf. aubue dens l’oèst de la França, o la comuna d’Albuga en Perigòrd).

Les Lavières : lòcs ont i a de laves, tant vau díser de lausas (pèiras platas).

Le Meix : lo maine, la bòrda.

La Mouille : correspond ad una rolha.

Mont Afrique : ‘quò’s un plèir que se masta a 600 m, donc 250 m au dessús de l’agglomeracion dijonesa. La legenda ditz qu’auré un rapòrt demb de legions romanas compausadas d’Africans, mès sivant Beaulieu, vingré d’anfractum « a la horquèira de dus camins » o d’apricus « a la rajada ». Personalament, la darrèira ipotèsa me sembla la milhora.

Les Nézillottes : en borguinhon, una neuzille es una auglana (= nosilha dens certèns dialèctes d’òc).

Les Nœuillés : los noguèirs, fòrt probable.

La Noue : la nausa (prada marescatjosa, maresc).

Le Pâquier : lo pastenc.

Le Pommeroy : vergèir de pomèirs.

Les Rouvrais : lòcs ont póssan los casses. Som taplan au mitan d’un massiu boscat dominat per los casses blancs, mès pòt estar que lo casse blanc augi pas lo mème nom que lo casse « chêne pédonculé » o que lo casse negre « chêne rouvre ».

Saussis Barrat : lòc ont póssan los sauses. Mès aqueth barrat sòna bien gascon ! Solide, lo vèrbe barrer exista bien en oïl mès sabi pas s’es barra(t) au participe passat. Belèu que ‘quò’s simplament un patronime.

Le Tremblois, le Trembloy, les Tremblées : la tremblè(i)ra, lòc ont póssan los trembles o trems.

Les Vernes : los vèrns.

La Verpillère : diu estar coma una voupèira, vielh mòt per una renardèira, lòc ont i a de renards, perque tròbam en vielh francés lo mòt verpil (a Nevers).

 

Luxeetvolupte |
Actuel |
Newyorkcity2012 |
Unblog.fr | Annuaire | Signaler un abus | Insidelayers
| Lanouvelleperspective
| love star