L’Agraula e lo Renard
Botat en alexandrins en gascon garonés per Gabriel Balloux
Una Agraula jocada sus un casse besson,
Tenèva dens son bèc un deliciós hormatge.
Un Renard que passèva, alecat per l’audor,
Li tengut apuprès ‘queth bonicòt lengatge :
Adishatz, vos saludi, madama de l’ausèra,
Coma ètz polida, amèi coma me sémblatz bèra !
Vos pòdi assolidar que se vòste ramatge
Arriba a la hautor de vòste bròi plumatge,
Ètz coma lo fenix au mièi deus talhadís.
En ‘queths fins mòts l’Agraula còp sec s’esberís,
E per a son flataire sa votz hèser véser,
Dubre son large bèc, e ne’n tomba la presa.
Lo Renard la sapís apui simplament ditz :
Aqueth qu’hèi lo foita-minana ne’n patís
Perque viu au despens de lo que l’encoratja.
Cresi qu’aquera leçon vau bien un hormatge !
L’Agraula, vergonhosa, shens taplan tròp se plànher
Jurèt, mès un pauc tard, que seré mens conhanha !
Une Agraoule joucade sus ün casse bessoun
Ténèoue dén soun bèc ün délicious ourmatye.
Ün Rénart qué passèoue, alécat per l’aoudou,
Li téngut apuprès quét bounicot léngatye :
Adichats, bous saludi, madame dé l’aouzère,
Coum’èts poulide, amèy coume mé sémbleuts bère !
Bous pody’assoulida qué sé boste ramatye
Arribe a la aoutou dé boste broy plumatye,
Èts coume lou fénix aou mièy dous tailladis.
En qués fïns mots l’Agraoule cotsec s’esberis,
E per a soun flatayre sa bouts èze béze,
Dubre soun large bèc, é n’én toumbe la préze.
Lou Rénart la sapis apuy sïmplemén dis :
Aquét qu’èy lou fouyte-minane n’én patis
Perqué bïou aou despén dé lou qué l’éncouratye.
Crézi qu’aquére lessoun baou bién ün ourmatye !
L’Agraoule, bergougnouze, chén taplan trop sé plagne
Jurèt, mès ün paou tart, qué seré mén cougnagne !