LOU SARMOUNEY / LE JHACASSOUS

25 mars 2013

N’a jamèi vist la Pataisha (E. Lapelletrie)

Classé dans : Musica e cançons,Nòrd Gironda (riba dreta de Dordonha) — Lo Sarmoneir @ 21 h 43 min

Cansoun Locale
Air: Carcassonne, genre NADAUD

 

Me bela biey, suey esquyntat
Car ay trimat toute la bie
A tira dessu lou filat
Sèn me fa passa moun enbie;
Y at bièn loungtèn qu’ay fayt un plan,
Ma praoube teste lou rabache,
L’ay ruminat mey de bynt ans:
Acoy de beyre La Pattache!

Lou garde-pesque at bièn resoun
Quan me dit:- Moun praoube Cadiche,
Per countènta toun ambitioun
De boyagea, faou esta riche!
Ah!  si pody fa un boun lanc,
Si, de pey remplissy ma sache,
Partiray biste, en charrabanc,
Per ana beyre La Pattache!

Me soubèni que l’an passat
Me miry en pellerinage,
Un jour qu’éry bien deycidat
D’accoumply aquet grand biage;
arribat aou Pount de Cloquet
M’affalèry coume un ganache;
Ay bien percebut Moulinet,
Mais ne biry pas La Pattache!

Pertant, moun pay at bis Macaou,
Ma so és maridade à Branne,
Moun fray damore à Barre-Traou
Et lou toutoun aou as de l’Ane;
Moun nebout at bis Cadillat
Puey, à Caberne fit relâche;
Moun fils angut jusqu’à… Lussat
Et jou n’,ay pas bis La Pattache!

Ataou, proche de Bidelot,
Cheytat aou bord de la ribeyre,
Se lamentèt lou Tantinot,
Gueytant sa lanche de pesquayre.
Lou lèndeman, de grand matyn,
Se mit èn route, mais , macache!
Claquet à meytat daou camyn;
Bref, n’at jamay bis La Pattache!

12 mars 2013

Mon país (Nicòla Lapòrta)

Classé dans : Literatura,Musica e cançons — Lo Sarmoneir @ 12 h 13 min
Dens mon país / I a lo biule e l’olom / Lo bedoc e l’aubar
Casses mastats / Castanhèirs dinc au cèu / Desplegats
E i a pins a milèirs / Dinc a la mar (x 2)

 

Quand vèn l’estiu / I a lagostas e griths / Dens los prats henejats
E la cigala / Que nos ditz quand segar / E ligar
E ausèths a milèirs / Ausís que cantan (x 2)

  

Au mes d’aost / Plantas, bèstias e gents / Escanats de sequèir
Atenden tots / Bona pluja d’auratge / Au dessèir
Eslombrics a milèirs / Prigle davant / Prigle darrèir

 

Dens mon casau / Pomas e arresims / A banastras amassats
Higas, esquilhòts / N’i a per tots los qui son / Ahamiats
E i a flors a milèirs / Sènt qu’aulorejan (x 2)

 

Quand vèn la pluja / Dens l’auguicha e lo bruc / Corri lanas e bòis
I a ahorèsts / Jaugas, sègas tanben / Hèi p’arren
E i a ceps a milèirs / Bons a cercar (x 2)

 

Quand vèn lo fred / E l’ironda e la grua / L’an dejà anonciat
Lo cèu se plenha / De corriòlas d’ausèths / Bien pressats
De palomas a milèirs / L’òmi es au pit (x 2)

 

Dens ma maison / De garralhas e pias / Burla un huc batalhèir
Quand vèn l’ivèrn / Barri lo fred dahòra / E lo vent
I a estelas a milèirs / Au cèu, la nèit (x 2)

 

Lo vint-e-quate / Per la nèit la pus longa / Vènen tots a l’ostau
Quand vèn Nadau / Pausi suus chaminaus / Lo capsaut
I a potons a milèirs / De pòts a gautas (x 2)

 

E dens mon còr / Per mon cunh de campanha / Boha un vent d’amor
Per sas beutats / Que me plenhan los ulhs / E lo cap
I a cançons a milèirs / Per mon país (x 2)

11 mars 2013

La legenda deu reiòt

Classé dans : Literatura,Tradicions populàrias — Lo Sarmoneir @ 15 h 05 min

Èra au temps on les bèstias parlèvan au Bon Diu qu’èra enqüèra pròishe de sa creacion. Fau díser que lo monde n’èra pas com anèit una perfeccion e cadun podèva hèser reclamacions.

Adara, les prauas bèstias se planhen pas. Jamèi ! E portant… n’aurén, bonas resons de se plànher. Mès fau créser qu’es partit bien lunh, lo Bon Diu, pasque se dempui lo temps avè ausit sons
planhs, mucs au solide, ne se’n veirén pas com se’n vesen ! Aquò es pas paraula d’evangile, mès sàbetz bien que lo grand comendament deu creature, après « Hèser vàser », es estat « Minjatz-vos los uns los auts ». Dens lo monde des bèstias, cadun aoupé malurosament en passar pr’aquí. E qüand los òmes, qu’an la caça dens lo sang, se’n mèilan…

Donc, en de ‘queth temps, la becada n’avot pro d’estar caçada. Tròp es tròp ! Se’n angot trobar lo creature per se plànher de son sòrt e li demandar reparacion.

  • Que’n  pensas, tu ? li dissot lo mèste de tota causa.

  • S’èri  mèi petita, benlèu me veirén pas tant, mons predatures…

  • Acordat !  ce dissot eth.

E la valà autanlèu pas pus gròssa qu’una cacòia.

Pas bèra pausa pus tard, se tornèt presentar.

  • Te  valà enqüèra ? ce dissot lo mèste deu cèu, de qué as a te  plànher ? Te vesen pas adaise, petita com ès, e te pòts  saubar facilament !

  • Òc,  aquò’s vrai, mès aqueth long bèc que me damòra per davant pèsa mèi que mon còs e m’entraina per tèrra. Hèsi pas adaise !

  • Que’n pensas, tu ? ce dissot lo Bon Diu.

  • Se pòts, balha-me un bèc que sii mèi cort…

  • Acordat !

La valà adara bien proporcionada e pro petita per se cachar deus caçaires.

Mès, estar lo pus petit deus ausèths, aquò’s defecile a víver, que los auts arrisen totjorn de tu… e aqueras petitas alas, per se’n anar cada annada… aquiu, tan lunh, a la calor… Lo bèc ? Finalament tròp cort per gahar los bosics…

Un tresième còp, la becada se’n tornèt trobar lo Senhure :

  • Vorrí estar com davant…

  • Que’n sii atau, mès tornis pas mèi. Jamèi ! Èi pas enveja de  tornar hèser la creacion, e se tot lo monde hasèva com tu !  Soi lo sol a saber perque les causas son atau, mès aupràs com  davant acceptar los enconvenients d’èster com ès.

Lo mèste deu monde qu’aima que tot viri rond, ne poscot pas hèser que lo petit ausèth qu’avè creat dispareishossi, que tot lo monde l’avè apercebut sus tèrra. I avot la becada e i avot l’ausèth arrecochic.

Los òmes que balhan noms a totas les bèstias l’avèn dejà batijat « lo reiòt ».

Anèit, per la majoritat de nosauts, am pas vist com se semblan aqueths dus ausèths e, se l’am vist, am pas hèit lo raproishament. Mès los cans, que sènten tant de causas, saben bien qu’i a quauquarren de pas clar aquí devath, lo Bon Diu me perdoni, quaucom de pas catolique.

Mèrcan l’arrèst qüand tomban sus la pista deu reiòt com davant la becada. Au jorn d’anèit, aqueth petit ausèth a enqüèra la color de la becada, l’audor de la becada, la coa de la becada. Es
pr’aquò que, dempui bèra pausa, les gents de pr’aqu
í que comprenen sons cans, apèran lo reiòt « lo rèste de la becada ».

Benlèu ic crésetz pas – n’i a que cresen pas en d’arren – portant, autorn de Totsants, qüand arriban los purmèirs freds, vos asseguri qu’arriban deu Nòrd l’un darrèir l’aut. Qüand vésetz arribar los reiòts, les becadas son pas lunh darrèir.

Me diratz, perqué lo reiòt arriba lo purmèir ? Es egau era, la vedèta, la becada tant attenduda ! Eth, hèi pas sonque que daurir lo camin… a la rèina deus bòis.

La Lébrote (La Lebròta)

10 mars 2013

Plantas 1 – Òmes 0… Una intelligença shens cervèth ?

Classé dans : ACTUALITATS,Au hiu deus jorns,Ecologia, natura — Lo Sarmoneir @ 14 h 02 min

Coma ne’n avèvam dejà parlat, l’antropocentrisme diu èster entèirament revist a nòsta epòca. Dejà en 1983, lo quimista american Ian Baldwin, descobrent l’existença d’una comunicacion entre vegetaus, tot capvirat, desclarèt : «Los briules parlan». Mès falut encara un brave trentenat d’annadas per que lo concèpte d’inteligença vegetala estussi acceptada, graças a… especialistas deu comportament animau ! E atau se bastit l’etologia vegetala.

Sàbem bien que la particularitat deus vegetaus (entr’auts) es de damorar fixas, mès tanben de damorar vivas amèi se pican una partida de lur còs (donc fonccionan shens organes : respiran shens paumons, destoxifican shens hetge, digèran shens budèths). Los dangèirs, las constrentas, hasent abonde, lisi a falut desvalompar divèrsas adaptacions au nivèu de lurs responsas metabolicas.

Una experiença hèita a l’universitat de Kyoto botèt en evidença la capacitat deus aubres a mudar : la paret de lurs cellulas jòga un ròtle de muscle ! Aut organe «animau» que tròba son equivalent en çò de las plantas : l’aurelha intèrna, materializada per gruns d’amidon se desplaçant en fonccion de la gravitat. Mès, amèi de percéber atau lur inclinason, los aubres perceben la fòrma de lur còs, coma ec montrèt una equipa de l’INRA de Clarmont : «Estúrem esmervelhats de descobrir aquò. Au cors de  l’evolucion, los vegetaus an trobat lo mejan de controtlar lur movement globau demb una percepcion locala. Pensèvam pas que se poscussi !»

Lo tabac mèrca la gatamina demb una audor qu’atira sons predators e un de sons gènes lemita la creishença de las larvas de gatamina ; lo tremble es doat de memòria – se sovèn d’una torsion e s’i acostuma – ; Sicyos angulatus a lo sens deu tocar, la cuscuta l’odorat e lo blat d’Espanha l’ausida (a 200 Hz, quasi la mitat de sas rigadas se vira de cap a la sorça sonòra). Los vielhs pins de l’Oregon (Pseudotsuga menziesii), eths, balhan a minjar a lurs companhs mèi junes. E tant de causas encara !

Lo prumèir reflèxe serà benlèu de s’escridar : «Mès ‘quò’s sonque l’afar de quauques procedats quimics !» E lavetz, qué crésetz que s’i passa dens nòste cervèth ? E ben, processús hasent intervenir neuromediators (comunicacion entre neurònas) e simples ions sodium e potassium (conduccion de l’inflús nerviós) amèi calcium (liberacion de neuromediators). Qué de radicalament diferent per rapòrt aus vegetaus ?

Los partisans de la neurobiologia vegetala pensan trobar lur «cervèth» dens lurs rigadas per sheis rasons : las rigadas son totas interconectadas ; intègran los nombrós sinhaus recebuts ; an un pic d’activitat a las extremitats ; essanjan sinhaus electrics e quimics ; adaptan lur creishença ; son fòrt rishas en captors de tots òrdes.

Solide, lo tèrme «intelligença» ne hèi briga l’unanimitat, los uns lo prenent dens lo sens «capacitat a percéber l’environament e a s’i adaptar finament», los auts considerant que suspausa la nocion de causida. Mès am dit que las plantas respiran shens paumons, destoxifican shens hetge, digèran shens budèths… donc perqué pas una intelligença shens cervèth ?

8 mars 2013

La Cigala e lo Formic (en ariejoés)

Classé dans : Literatura — Lo Sarmoneir @ 11 h 45 min
La Cigala tot l’estiu
N’aviá fach que cantar,
Préner sos aises e flanar,
Sans pensar a sa provesion.
Pas una mosca, pas un vèrm
A la venguda de l’ivèrn.
Lo Formic se’n va trobar,
Per véser s’i voliá prestar
Qualque gròn o de farina,
Per se parar de la famina. -
Al mes d’aost bò vos rendrèi,
Sans mancar, ne siátz sigura,
E se’u cal, dobla mesura.
Prestarèi o donarèi,
I respon lo Formic ;
Car vòli pas que siágue dic
Qu’avètz perit de misèra -
Mès digatz-me, ma shèra,
Que fasiátz al temps caut ? -
Cantavi. – Ah ! cantavi !
E ieu trabalhavi,
N’aviá pas de repaus :
Calhiá far coma ieu, cossí trabalhar pas ?
Tenètz, aquí avètz çò que me demandatz ;
Bò vos doni ; mes aprenètz en mème temps
Que per passar l’ivèrn cal trabalhar al bèl temps.

2 mars 2013

Provèrbes lemosins reculhits per lo regent de Sussac (87) a la fin dau XIXe s.

Classé dans : Lingüistica,Tradicions populàrias,VOCABULARI — Lo Sarmoneir @ 19 h 41 min

Per quauqu’un qu’aima se godalhar :
Eu es passat dins las vinhas – Eu aima a levar lo cobde – Eu a ‘trapat un còp de solelh a l’ombra – Eu aima mai pintar qu’un uòu – Eu es partit per las canas -

Quauqu’un que s’a sauvat : Eu a pres la clau daus champs

Dobta de ren : Eu creu que tot lo país es plan

S’es dobtat  de quauquarren : Eu  a sentit quauque fum

A aprés quauquarren : Eu a entendit bruhundir quauqua moscha

Es feniant : Eu a lo piau dins la man

Es adret mès ec sui mèi : Eu es chaud mas iò brutle

Eu se coija coma las polas

Se cocha a la nuit : Eu se coija quand un met lo chin defòre

Passar ente los maçons n’an pas bochat

En s’entornant per minjar a l’ostau : Eu es estat pres a la mija dau pan

Conei pas los usatges deu monde : Eu n’es pas ‘nat a París

Gardar sa linga per minjar daus chaus

Se meilar de sos afars : Gratar sos peus e sas piuses

N’am pas besonh d’estar tan seriós : Un n’es pas a l’enterrament d’un chat

Es rishe : Eu a quauquarren après sa sopa

Vòu díser çò que sap pas : Eu vòu nos chantar las vespras

S’es hèit espiugar : Eu es estat metut a l’erba

Es tròp tard : Chas Picard son coijats

Eu ne’n a paiat l’achada

Ilhs s’entenden coma dos violonçaires

Clar coma de la sopa de bodin

Garda tas coquilhas per maridar tas filhas

Eu n’a pas culhit dins son vargier

Eu n’es pas l’autor si los crapauds n’an pas de plumas

 

Luxeetvolupte |
Actuel |
Newyorkcity2012 |
Unblog.fr | Annuaire | Signaler un abus | Insidelayers
| Lanouvelleperspective
| love star