LOU SARMOUNEY / LE JHACASSOUS

  • Accueil
  • > Archives pour février 2013

25 février 2013

Un poèma de Jansemin

Classé dans : Literatura,Òlt e Garona,Òlt e Garona — Lo Sarmoneir @ 21 h 03 min

De l’ivèrn tan lèd, que la velhada es bèla !
Dins una cramba èrem qu’ranta setuts ;
Penjat al bot d’un tròç de carumèla,
Un vièlh carèlh nos prestava sa lutz.
A vint conolhs, vint gròs fusèls broncuts
Fasián de fièl gròs coma de ficèla !
Un long silença alavetz se fasiá ;
E debanant lo pesin que nosàvem
Nosauts setuts sul soquet, escotàvem
Los contes vièlhs qu’una vièlha disiá ;
Ò ! que sentiái de plasers e de penas
Quand disiá l’Ògra e lo pichon Pocet ;
Mès quand pintrava, al brut de cent cadenas,
Cent revenants dins un vièlh ostalet ;
Quand nos disiá lo Sorcièr, Barba-Bluia,
Lo Lot-caron qu’hurlava dins la ruia,
Mièi mòrt de pòur, gausavi plus polsar ;
E quand sortiái, que mèjanèit sonava,
Sorcièrs e lot-carons, a çò que me semblava,
Èran totjorn darrèr prèstes a m’acorsar.

24 février 2013

Arcuelhença a Mos de Lamirand

Classé dans : Biarn,Istòria,Literatura,Politica — Lo Sarmoneir @ 12 h 47 min

Canonge Pascal BADIÒLA, mai 1941. Discors d’arculh a M. Lamirand, menistre de la Junessa deu gobernament de Pétain.  « La Republica avèva tròp cercat a destruíser las lengas de França autas que non pas lo francés. ‘Quò’s aquò qu’explica qu’i aujut felibres, e non deus mendres, que cerquèren l’apoi de la dreta, roialista e maurrassiana. Entau, quòra lo mareishau Pétain prengut lo poder, saludèren demb entosiasme son avenament. Lo mareishau avèva hèit promessas. Lo menistre de l’instruccion publica n’èra donc pas Georges Ripert, frair deu celèbre felibre provençau ? Elàs ! Pétain tingut briga sas promessas. Apui n’èra pas estar maranhan de s’apoiar sus un gobernament que viren bienlèu qu’èra reduïsut a l’impuishença , e que comprenèvan que totas sas decisions podèvan sonqu’auger un caractère provisòri ? Fau díser tanben que lo « petainisme » de certèns felibres tenèva tanben a lur engatjament politic personau d’un bòrn, a simpatias de combatents de 14-18 per lo « vencur de Verdun » d’un aut bòrn. »

Mossur lo Ministre,

Grand mercés de la visita agradiva qui hètz a la nòbla pròvinça de Biarn, ua de las mei bèras de França.

Ací autorn de vos, qu’ei lo mei beròi flòc de flors de la nosta tèrra, la joenessa biarnesa qui’vs hè arcuelh d’aunor.

Qu’ei sustot per’mor d’era qui vienetz.

Qu’avetz lo perpic de véder quin se compòrta entà l’encaminar hens la via deu tribalh, de la valentia e deus devers de la vita. Sabiatz que nosta volentat e la vòsta caminan a ua.

Tanben qu’avem espudit la posoeria qu’aqueths pòliticiens afronturs qui n’an pas sabut guardar la hortalessa deu peís, ni horgar las engibanas de guèrra, ni guinhar per dessús las termièras deu lhevant. Per aqueths enganaires, la França qu’ei devienguda ua prauba causa, sutgèt de pietat davant l’univèrs. Per aqueths, qu’avem a patir ua tarribla esprava. Mes Diu ne’ns a pas desbrombats. Autescòps la Patria qu’esté autant abladada e herida : qu’avom lo miracle de Jana d’Arc. Uei tà suportar noste malur, la Providença bona que’ns envia lo marescau PETAIN. N’èra pas briga copable de la nosta des.hèsta, aqueth gloriós soldat : Au crit d’ajuda de la Patria escanada, que s’ei quilhat, atrevit e fièr com aus dias de Verdun. Digatz-l’i, si vos platz, a noste capdau sauvador, nosta reconeishença, e noste amor fidèu ; digatz-l’i que la joenessa deu Biarn ei tota atroperada darrèr d’eth, autorn deu drapèu. La França non pòt perir.

Presents, los pè-terrós de la paisaneria qui demoran fidèus au casalar. Nòble paisanís !…

Presents, los obrèrs de tot escantilh qui tiran la rishessa de la madèra natra.

Presents, los estudiants valents qui afèitan l’esperit, e aborreishen dinc a l’estrangèr los arrais de la claror francesa.

En noste còr boreish l’arseish deu vin de Jurançon. Que haram nosta valentia coraluda com los cassos de Biarn, nostes braç autant endurcits que los pics de la montanha ; que volem caminar los uelhs de cap a las estelas, clarejants de la lustror deu cèu, e portar lo front mei haut que lo capèth deu pic d’Aussau, qui’ns guinha deu som de la termièra d’Espanha.

Atau equipats, òc-ben de segur, que vam rebastir la maison FRANÇA, e qüand sia aplomada de dret, enclaveram, sus la mei hauda pèira  deu lindau, lo fièr devís de noste viscomte Gaston Febús : « Tòca-i si gausas ! »

Sivant M. Grosclaude, La Gascogne, Témoignages sur 2000 ans d’histoire, Per Noste, Ortés, 2006 reed.

22 février 2013

Lous parans

Classé dans : Literatura — Lo Sarmoneir @ 22 h 11 min

Clunquats désus lurs xanquos,
Toutjoun taou aouts mountats
Que toquent las balanquos
Das pus grans pignadas !
Fusiou en bandouleyre,
Rouillat dempuy céns ans,
E biello carnaseyro,
Ah ! baqui lous parans !!…

Bestits en praoube buro
E coyats en Basqués,
Pourtan la chebeluro
Couma las gens couquets ;
Chén sé bailla dé pèno,
Quan soun guardos aous champs,
Tricouta couma un hemno.
Ah ! baqui lous parans !…

Estala lurs coudinos
Aou mèy de las fourêts,
Minja lard et chardinos
Chèn sé plagno de rès ;
Acheytats sur la brano
De lurs agnelets blancs,
Toundo la broyo lano,
Ah ! baqui lous parans !…

Quan lou bèn de nort piquo,
Sé mète bûcheyroun ;
Lou sèy minja la miquo
En fédèn lou carboun ;
Beyro coula sa bio
Sèns reybos aflijans ;
N’ayma qu’une chério,
Ah ! baqui lous parans !…

Jean LACOU

Pendèn la tempesto

Classé dans : Bassin e Hauta Landa girondina,Literatura — Lo Sarmoneir @ 22 h 06 min

« Bèn, moun amic, bèn, moun praoube maynatgo,
Anèm touts dux aou pé de la grand’croux,
Per prégua Diou que ramène aou ribatgo
Touts lous batéous das praoubes pécadous.
Dumpèy jèy nèy que la tempesto groundo,
Nat mariney aci n’a parèchut.
Soun touts adare à lutta countre loundo,
En demandan à grans crits lur salut :

- Oh ! bèn prégua dambé ta may
Per rebeyre toun praoube pay ! »

Dis coume jou : « Moun Diou, noste boun pèro,
Dègne abècha tous regards sur nous aou !
As pécadous fey rebeyre la terro !
Fey què cadun rebène à soun oustaou !
Tout lou billatgo és plounjat dèn les larmos,
Cadun frèmis aou bruèy de l’ouragan.
Dègne, ô moun Diou ! fa cessa las alarmos !
Din lou repaou fey rèntra l’Oucéan !… »

- Oh ! bèn prégua dambé ta may
Per rebeyre toun praoube pay ! »

L’aouratgo aou louyn se remet en furio,
Lou bént redouble et bat pus fort lous flots ;
Prèguèn, amic, prèguèn tabé Mario
Qué sigue encar propice as matelots :
« May de Jésous ! may pléne de tendresso,
Bous qué rèndets l’espoir as malhurus,
Geytats nos plous, gueytats noste tristesso ;
Deslibrats-nous d’aquets tourmèns affrus !… »

- Oh ! prègue bien dambé ta may
Per rebeyre toun praoube pay ! »


La nèy après, la tempesto et l’aouratgo,
Èrent calmats et lou céou ère cla ;
Et lou matin birent sur lou ribatgo
Lous pécadous léntemén abourda ;
Ensenble après, suiban l’éntique usatgo,
Furent préga aou pé de la grand’croux,
Et puy la may dichut a sou maynatgo
Èn Èchugan èncare quauques plous ;

- Oh ! bénis Diou dambé ta may,
Nous a rendut toun praoube pay !…

Pointe-du-Sud, novembre 1852.

Jean LACOU

La gouyate daou bucheroun

Classé dans : Literatura — Lo Sarmoneir @ 21 h 55 min

Cansoun landèse

Desdiade aou Pouète Théoudore BLANC

Tandis que moun pay fen lous casses
E lous grands pins de la fouret,
Jou, countemply sus ses escasses
Jouan, que guarde soun bet troupet !
Ah ! dunpuey l’annade passade,
Que dinet abèque nous aou,
Ma praoube ame és toute embrassade
D’un fuc d’amou qué m’ey bien maou !…

Moun boun pay, moun co bat bien bisti !….
Approchent daou permey de l’an ;
Baou aougé setze ans, et persisti
D’espousa Jouan, d’espousa Jouan.

Jouan és praoube, et moun héritatge
A mille escuts s’eslébera ;
Et moun pay, d’aquet maridatge
Né baou pas entende parla ;
S’obstine à me banta Piarrille,
Lou gouyat daou gros résiney :
Es riche, és bray, mé pas boun drille.
Ah ! nou, ne me plera jamay !…

Moun boun pay, moun co bat bien bisti !….
Approchent daou permey de l’an ;
Baou aougé setze ans, et persisti
D’espousa Jouan, d’espousa Jouan.

Aymi tant la boëts langourouse
De moun aymable pastourou,
E de sa musette amourouse
Lous bets souns que sortent per jou !…
Ah ! de l’amou, poulide estelle,
Quan dounc ludiras per nous dux ?…
Pay, cessats de fa lou rebelle,
Et couleran das jours hurux !…

Moun boun pay, moun co bat bien bisti !….
Approchent daou permey de l’an ;
Baou aougé setze ans, et persisti
D’espousa Jouan, d’espousa Jouan.

Mérignac 1852.

Jean LACOU

Arrèst de la Cort Major

Classé dans : Biarn,Istòria,Literatura — Lo Sarmoneir @ 14 h 53 min

Tèxte biarnés de 1643, botat en grafia normalizada. S’agís d’una verificacion de virginitat.

XXIVe de genèr, enter Arnaud de CUPIT deu lòc de Gavaston e Bertomiu deu Ber (Vèrn?) deu medish lòc.

EN FÈIT : Lodit CUPIT a declarat que los mesprètz que Bertomiu avè deu contrat de maridatge passat enter la hilhòta eretèra deudit CUPIT e Joanon hilh deudit Ber, après s’estar prometuts en maridatge, dat la promessa de har esposalícias lo terç mes permèr vienent, qu’aqueth temps passat e vist lo hredoliquèr deusdits Ber, pair e hilh, qu’a dat au soberdit CUPIT d’aperar en Cort a las fins de ne plus retardar las esposalícias demandant que sian hèitas dimartz prosmar vienent en la glèisa de la parròpia on sa hilhòta se trobarà vestida de blanc e flocada a dètz òras deu matin, fauta de que lodit Ber sia condamnat en mila florins de domatges, interèsts e despens.

D’auta part, Bertomiu deu Ber present, a declarat que Joanon, son hilh, avè granas resons per non préner a molhèr ladita hilhòta eretèra deudit CUPIT, que s’èra apercebut que bèth dimenge matin, en guardant las vacas, lo long deu costat de Gavaston, la hilhòta deu Ber s’èra leishada barrejar sus l’èrba per un joen mossur com si volèn har au truca-melic, que tau infidelitat au son pretendant qui ei de maison aunèsta seré de cornalut prejudici a soa reputacion, per que sos parents lo renegarén.

Per consequent, eth demanda,entà saber si la pèça noviau de ladita hilhòta ei estada desgauchida e desmantibulada, que sia visitada per qüate matronas deu lòc de Morlans qui solas at coneisheràn en las fòrmas acostumadas, rendudas qui seràn au lòc de Gavaston, en l’ostau de la hilhòta eretèra de CUPIT entà procedar a l’averament, vista e examinada la pèça noviau de la hilhòta eretèra de CUPIT, per, si lo cas ei, anullar lo contrat passat e condamnar lo soberdit aus despens.

NOS, los dotze Barons, sedents en la domenjadura deu lòc de Vesin(h?), audidas l’ua e l’auta partidas, abans díser dret, averat per qüate matronas deu lòc e vila de Morlans e qui’s seràn portadas en l’ostau aperat CUPIT, au lòc de Gavaston on ei la hilhòta eretèra deu CUPIT, serà hèit averament de l’estat de la pèça noviau de la hilhòta eretèra, en tau fin que, sus çò qui seré vist e reportat per lasditas matronas, per nos sia hèit dret a las partidas aishí que de rason, despens reservats incò lavetz.

Açò repòrtan las matronas : NOS Jana Anfrèra, Arnauda Fossoton, Bernadina Lagualheta, Bertomila Condoret, matronas deu lòc e vila de Morlans, per mandament de la Cort Major, sedent au lòc de Vesin(h?), nos èm transportadas au lòc de Gavaston, en l’ostau deud. CUPIT, on arribant audit lòc, avem trobat la dauna Arnaudina deu CUPIT qui hielava devant la pòrta, a la qüau avem demandat on èra sa hilhòta eretèra ; era nos a responut qu’èra au solèr fens [hens] son lheit. Autanlèu, nos avem avitat nostes cièrges e qu’èm montadas au solèr on avem trobat au lheit la hilhòta, lo ridèu estremat e lo mandament de la Cort mentavut, avem arrecomandat a la hilhòta d’arrevirar l’apriga, de’s botar l’ua cama ençà, l’auta enlà de tau manèira que sa pèça noviau de plan se presentasse, a çò que la hilhòta a aubedit. Lo tot examinat e sens mautocassejar, avem reconegut que los peluchòts de la dita pèça noviau èran arrevirats, lo viravidau desviat, lo mantelet espaparit, çò qui nos a dat a conéguer que i avèn hodilhat e que la pèça noviau èra desgauchida e desmantibulada.

En fe de que, NOTUM SIT, que la Cort Major, vist lo reportat per lasditas matronas, de lasqüaus las paraulas non pòdin estar que vertadèras, per çò qui coneishen plan çò qui’s sèg deu jòc de truca-melic, decida de prononciar que lo contrat de maridatge entre Joanon de Ber e l’eretèra deu CUPIT ei e serà anullat, que cada partida se maride dab tota auta qui volha, los despens compensats.

E los Barons an signat.

17 février 2013

Lo diaple e lo vin (T. Blanc)

Classé dans : Literatura — Lo Sarmoneir @ 23 h 42 min

Lo diaple e lo vin (T. Blanc) dans Literatura th_blanc

« Los Senguinets son los pintaires »

Classé dans : Lanas,Lingüistica,Tradicions populàrias,VOCABULARI — Lo Sarmoneir @ 21 h 37 min

Cançon collectada per Felix ARNAUDIN.

  1. Los  Senguinets son los pintaires
  2. Los Biscarròsses los picaires <pinhadèirs, gemèirs>

    Repic : Jana m’amor / Per ua arròsa muscadèta* / Morirèi jo ?

  3. Los Parantís los aucheraires <caçaires d’audèths>
  4. Los Gastèus los anguilaires <pescaires d’anguilas>
  5. Los Senta-Aulàdias los chinchaires <pescaires de sancarruvas>
  6. Los Mamisans los garrolaires <pescaires damb le garròla (traïna)>
  7. Los Aurelhans los vaisheraires <batelèirs>
  8. Los Sent-Paus los henejaires
  9. Los Pontens los tuulaires
  10. Los Boricòs <quartèir de Pontens> los cerilhaires <minjaires de  cerilhas>
  11. Los Escorças los bondroaires
  12. Los Lu(v)òts los chancaires
  13. Los Bohèirins los heiraires
  14. Los Comensacs los pèiraires <«darrigaires» de pèiras>
  15. Los Trensacs los abelheraires
  16. Los Sabròts los perligostraires <fimelèirs>
  17. Los Licglons los dançaires
  18. Los Garenhs los chaleminaires
  19. Los Vèrts los cantaires
  20. Los Labrits los esquiroaires <trocaires d’esquirons>
  21. Los Sens los moinicaires <gents de «moaneria»>
  22. Los Lencoacs los aolhaires <marshands d’aolhas>
  23. Los Licseirs los capetraires
  24. Los Calens los cintèiraires <los que hèn au cintèir>
  25. Los Sorets los ajartaires <ensurtaires>
  26. Los Argilosas los quershadaires <minjaires de cruishada>
  27. Los Balehadas los castanhaires <minjaires de castanhas>
  28. Los Manorets los agressaires
  29. Los Ostens los jogaires
  30. Los Sent-Magnes los auberjaires <corrurs d’aubèrjas>
  31. Los Barps los maquinhoaires
  32. Los Miòs los agivaires <que juntan los buus>
  33. Los Gujans los sharoaires <pescaires de sharrons>
  34. Los Testerins los pèugaires
  35. Los Salòts los carboaires
  36. Los Lugòus los biscarraires
  37. Los Belièts los argilaires <que manejan l’argila>
  38. Los Belins los carrejaires
  39. Los Viganons <quartèir de Mosteir> los audiènçaires
  40. Los Saunhacs los aunhoaires <minjaires d’aunhon>
  41. Los Murèths los plaitejaires
  42. Los Mosteirs los assembladaires <gents d’assembladas>
  43. Los Rishèts <quartèir de Pissòs> los carrotaires <topièirs>
  44. Los Pissòs los patacaires
  45. Los Licpostèrs los marcadaires
  46. Los Shorets <d’Ishós> los rampelaires <jogaires de rampèu>

(‘quò’s pas una cauquilha : Arnaudin escriu bien «muscadéte» e non «muscadete».

15 février 2013

Una bròia cançon !

Classé dans : Biarn,Musica e cançons — Lo Sarmoneir @ 20 h 56 min

Bèth shivalièr, en gascon pirenenc

13 février 2013

Carn de shivau o de vaca

Classé dans : ACTUALITATS,Au hiu deus jorns,Ecologia, natura — Lo Sarmoneir @ 19 h 27 min

Escandale de la carn de shivau… On es lo problèma ? Encara una absurditat : d’una part, la carn de shivau es comercializada en d’auts endrets ; d’auta part, sui pas segur que la consomacion de carn de beu gaunida d’antibiotiques èsti milhora. L’escandale es puslèu sentimentau : las (nombrosas ?) gents que refusarén de minjar un animaut « domestic » n’èran pas au corrent que n’i'n avèva dens aqueras lasanhas. Alòrs que, se vesen vianda etiquetada « shivau », la cromparàn pas apui valà tot. Mès, finalament, per nosauts predators, una bèstia es una bèstia. Perqué diable minjar shivau es tabó e pas minjar vaca ? Tot es sonqu’una question de cultura, solide, pusque beus e vacas son sacrats en Inda.

Vam anar mèi lunh : minjar can o gat n’es pas quauquarrés de meishant en soà. La question cruciala, ‘quò son las condicions d’abatatge, de via, d’igièna : tanlèu que los animauts son esganurrats vius, que son trucats per botar la carn mèi trenda, que son eslevats au punt que los uns èstin caperats de las cagalhas deus auts, que son borrats de potòias, etc., tot aquò ec fau refusar.  Mès senon, se fau una certèna coerença, sols los vegetarians an la possibilitat de s’indignar, per lurs rasons pròpas.

12
 

Luxeetvolupte |
Actuel |
Newyorkcity2012 |
Unblog.fr | Annuaire | Signaler un abus | Insidelayers
| Lanouvelleperspective
| love star