LOU SARMOUNEY / LE JHACASSOUS

  • Accueil
  • > Archives pour novembre 2012

22 novembre 2012

Dus musicaires

Classé dans : Bassin e Hauta Landa girondina,Dordonha,Musica e cançons — Lo Sarmoneir @ 19 h 29 min

CHRISTIAN VIEUSSENS

Neishut a Arcaishon, debuta la musica damb son pair qu’es flaütaire. En 1961, entra au Conservatòri de Bordèu coma eslève flaütaire. 1975 : Conservatòri de Gand (Belgica) . En 1976, avia un trabalh de recèrca aprihontit sus las musicas de tradicion populara en Gasconha. En 1977, ven responsbale deu departament Musicas Tradicionalas de l’ADAM Gironda, e ensenha dens divèrsas escòlas de musica dincas a 1985, annada que publica Pifraire en Gironde.

Es membre de la Cie Lubat,deu grope URRIA (Beñat Achiary), apui fonda e dirija la Cie Vieussens desempui 1985. Hèi partida de l’orquèstre regional de jazz d’Aquitània. Acompanhèt Bernat Mancièt. Dempui 1999, es titulari deu carilhon de St Miquèu de Bordèu.

Compositor, contaire, comedian, pintre,  practica las flaütas de tots òrdes, lo pifre, lo piccolò , lo saxofòne, la contrabassa.

Sas creacions musicalas : Fifres et Tambours, Noche en vela, Esprits nomades, Esquiç seguit d’Auròst (libre CD acompanhat de 17 pintruras anotadas per B. Manciet – Prètz Coup de Cœur 2010 de l’Academia Charles Cros dens la categoria Musique du Monde ). Monta « Chandelle », « La Gueuze », « Du Bassin je ne dirais pas tout.. », « Le Bal S’empêtre »  « Esquiç O la desestelada »…….

SYLVAIN ROUX

Flaütaire de formacion, explòra de 1970 a 1980, las musicas medievala, Reneishença, barròca e classica. Apui se passiona per l’estuda e la practica de las musicas tradicionalas e popularas, descubre lo pifre graça a C. Vieussens e jòga damb la formacion d’aqueth de 1985 a 1990. A costat de sas activitats de musicaire, es cargat de mission per las musicas tradicionalas, de 1985 a 1986, a la Delegacion Departamentala a la Musica de Dordonha, aucupa de 1987 a 1997 las fonccions de responsable de la sonotèca de las AD. de Dordonha, e hèi colectatges de temonhatges oraus sus la musica populara en Peirigòrd. De 1994 a 1997, es president deu CMDTA. Hèi partida de la Cie Lubat de 1990 a 2000 Se produís tanben damb M. Macias, F. Mounier, A. Bruel, X. Vidal, A. Cadeillan….

Titulari deu DE de professor de musica tradicionala, concep e coordona de 1994 a 2008 los estagis-concèrts de musicas improvisadas a l’escòla Britten de Peirigís. Interven tanben au Conservatòri de Musica de Dordonha.

De 1995 a 2005, se consacra au teatre burlesc musicau a travèrs La Conférance apui Les Guides. A partir de 2004, desvolòpa un trabalh autorn de la musica electroacostica. En 2006, crea a Rasac de Saussinhac, L’Insoliste, lòc de formacion e de recèrca autorn de l’improvisacion. Desempui 2008, ensenha lo Soundpainting au Conservatòri Municipau de Peirigús.

13 novembre 2012

Robèrt lo rotièr

Classé dans : Literatura,Òlt e Garona — Lo Sarmoneir @ 18 h 55 min

En 1442,  Carles VII, rèi de França, vingut a Marmanda. Avèva dejà raspiat aus Anglés las plaças de Tartàs, Sent-Sever, Dacs, la Rèula… Dens aquera periòda de trobles (trambalhs!),  mercenaris de tots bòrns se comportèvan coma « bon lisi semblèva ». Los Rotièrs o bandas criminalas organisadas ajotèvan a la confusion, damb lur shèf Rodrigue de Villandrado. Lo cant de Robèrt lo rotièr poiré se raportar a l’execucion d’un de sons parsonèirs.

Robèrt matin s’i lèva
Lò la lon laralà
A Marmanda se’n va. 
 
Quand estèt a Marmanda
Ua dança va trobar.
 
Ua dança de gojatas,
Totas a maridar.
 
Ce digot la mès joena :
« Robèrt voletz dançar ? »
 
Robèrt pausa son manto
En dança e’s va botar.
 
Lo rèi qu’èra en frinèstra
Lo regarda dançar.
 
Qui es aqueth gentilhòmi
Que tanplan sap dançar ?
 
Soi pas nat gentilhòmi,
Robèrt m’i hèi nomar.
 
Pusque Robèrt t’i apèras,
Te vòli har penjar.
 
Perqué’m penjar, jo praube
Non m’at meriti pas.
 
Robèrt pilhèt tres glèisas
Austant a hèit burlar. 
 

Luxeetvolupte |
Actuel |
Newyorkcity2012 |
Unblog.fr | Annuaire | Signaler un abus | Insidelayers
| Lanouvelleperspective
| love star