Cubzagués / Salut as vielhs molins (J. Allain)
Pusque, modestament, vòli per eths escriure
Un mòt d’admiracion.
Son tots la: Montalòn, Cubzac (Cuzat), Peiralevada,
Sent-Roman… dens l’èr pur de ‘quela matinada,
Engrumant lurs cançons.
Lo vent fresc s’a levat, lo vent que sovent manca
Lo molinèir, còifat de sa boneta blanca
A leishat son somelh
Dens son pilòt de blat remuda a plenas palas
Sa mòla vai grusar tot aquò, car las alas
Viran au grand solelh
Tic tac tic tac – que l’un a son vesin responde
La farina ferà dau pan per tot lo monde
Lo molin es valent
Ne s’a pas repausat un jorn dempei mestiva
Dau freit de son trabalh vodré que shacun vive
……
Mès la brisa pus calma anfin immobilisa
Des grands braç coratjós la vela blanca o grisa
Lo molin arrestat
Coma un òme esbafat d’ager corrut tròp viste
Es urús de drumir. La colina es pus trista
Dens l’immobilitat
E l’un diré alòrs, tant sanja lo mistère
Coma das grandas crotz, simbòle de prièra
Pura imatja d’amor
Sinhe dau cièl vèrs qui l’anma a pena esvelhada
Demanda lo matin, faça au tarrèir tornada
Lo pan de shaque jorn
Tot ce que disi la, ‘quò n’es qu’un rèive estrange
Lo progrés a vingut : “Fau que tot aquò sange”
Dissut en arribant
La vila a englotit nòstes petits vilatges
Nos an tot pris, ‘queths gents que se disen pus sages
E pus sabents qu’avant.
Tots les molins aimats das campanhas anticas
Ne seràn jamès mèi que de vielhas relicas
Son frapats sens perdon
Adara gueitatz-les : sens ala ni sens tèsta
Tot pròishe sembla estar que quauquorren protesta
Contra ‘queth abandon
De lurs flancs deishirats shaca pèira que tomba
‘Quò’s un brin dau passat que descend dens la tomba
Quand n’i seram pas mèi,
‘queths amics dont les elhs an gardat l’abituda
Que ‘quò’s que restarà ? Desèrt e solituda
En haut dau grand tarrèir
Ò ! quand vingrà ‘queth temps, escotatz-me mainatges !
Si vos an[atz] alòrs vesitar ‘queths paratges
Sigetz emocionats
E pusque l’avenir ne pòt se har coneishre,
Aimatz en vòste esprit doçament har reneishre
L’ombra des jorns passats
E que l’anma des vielhs, qu’an vist les molins mòrre
A costat de vosauts a tot moment damòre
Prèsta a vos sostenir
Dens les meishants camins de vòste lòng viatge
Que vos done surtot la fòrça e lo coratge
De bien vos sovenir